aquest és el meu blog!!

Pàgines

Pac2.5

Duran rocamora susanna_pac2.5_disseny l

dilluns, 2 de gener del 2012

BON ANY 2012

Hola companys i companyes...us desitjo de tot cor un millor any 2012.

Publicat per susanna a 23:02

Envia per correu electrònic BlogThis!Comparteix a X Comparteix a Facebook Comparteix a Pinterest

2 comentaris:

Mara Soler Cantó4 de gener del 2012, a les 14:49
Bon any nou a tu també
ResponElimina
Respostes
susanna5 de gener del 2012, a les 9:25
Gràcies, Mara!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Carrega'n més...

Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Vídeo

El meu gat

vídeos

Emili Duró (optimisme)
els drets dels infants
John Lennon
aprenentatge significatiu
ECOM
entrevista a roger Schank

Enllaços d'interès

fer mosaics
línia del temps
http://www.pqdvd.com/talking-photo.html
http://blocs.xtec.cat/recursosee/recursos-web/
http://orientacionandujar.wordpress.com/
http://www.espurna.cat/
http://www.youtube.com/watch?v=ZaTUtL_gmrY&feature=relatedhttp://
societat2.0
Conferència TIC-TAC

Seguidors

Arxiu del blog

▼ 2012 (3)
- ▼ de gener (3)

► 2011 (12)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (6)
- ► d’octubre (5)

El meu perfil

susanna: Sóc ganxeta. Treballo com a tutora de 1r de primària i com a mestra de reforç en el mateix curs en una escola de Bonavista (Tarragona). Fa uns quants anys que estudio psicopedagogia a la UOC i aquest serà, si tot va bé, que no en tinc cap dubte, el darrer semestre que hi estic!! Em satisfà molt poder acabar una carrera tot combinant-la amb moltes altres tasques. Tenim dos fills, l'Arnau de 13 anys i l'Aina d' 11; donen vida a casa. M'agrada llegir, sortir a la muntanya, anar de viatge, estar amb la família, els nens, els amics....i també descansar, encara que això ho practico poc.

Visualitza el meu perfil complet

conte

ELS DRTES DELS INFANTS - UN COMPROMÍS DE GRANS i PETITS

Vet aquí que una vegada, en el bosc de les diferències, molt a la voreta d'una muntanya anomenada la "Muntanya encantada", una tortuga, un cargol, una llebre, un esquirol i un pardalet, que tenien moltes ganes d'aprendre, volien anar junts cap a l'escola. Va ser així com els 5 amics es van reunir a l'inici del camí que els duia cap a l'escola. Havien d'arribar dalt de la "Muntanya encantada", i era un llarg camí ple de corbes i de dificultats.

Malgrat que tots tenien ganes d'arribar-hi, el camí els va sorprendre. La tortuga, que caminava molt a poc a poc, no va poder seguir el ritme dels altres i va arribar quan l'escola ja era tancada. L'esquirol, bellugadís i juganer com és, saltant d'arbre en arbre i distret amb les pinyes, va sortir del camí i es va perdre. El pardalet volava tan alt que va perdre de vista els seus amics, es va despistar i, volant volant, va anar a parar al "Llac misteriós". El cargol, com que tenia tanta por de sortir de la seva closca i de seguir el camí, va estar una estona amagat i després va decidir tornar enrere cap a casa. I la llebre va anar tan ràpida que, quan va arribar, s'àdonà que els seus amics no hi eren. De sobte es va posar tan trista que va començar a plorar, sense acabar d'entendre per què estava tan sola.

Però per sort, la Fada de la "Muntanya encantada", en sentir els seus plors, se li apropà tot preguntant-li:

_Per què plores, llebre?

_És que hi ha un únic camí per anar a l'escola i, com que tots som diferents, només jo hi he pogut arribar! _digué la llebre.

La fada, sorpresa, li va respondre:

_Uix! Això no pot ser, tots els animals han de poder arribar a l'escola per aprendre moltes coses. Tranquil·la trobarem una solució!

I va ser així com l'endemà al matí tots els amics tornaren a trobar-se, i quina va ser la seva sorpresa quan van veure molts camins diferents:

_Què bé! van dir tots.

Aquell dia, la tortuga va arribar a l'hora, perquè el seu camí era curtet. L'esquirol no es va perdre perquè va seguir un camí d'arbres que el guiaven. El cargol va ser més valent perquè seguia una bonica cançó que la Fada li anava cantant des de la muntanya. I la llebre duia un picarol penjat al coll, i el so ajudava el pardalet a no perdre's.

Que contents que es van posar! Per fi tots havien pogut arribar a l'escola!!

Cada infant té el dret a disposar dels mitjans adequats a les seves característiques i necessitats per accedir a l'educació. No hi ha d'haver un únic camí, sinó molts i diferents, que s'adaptin als infants i no a la inversa.

Total de visualitzacions de pàgina:

Tema Picture Window. Amb la tecnologia de Blogger.