INTRODUCCIÓ.
Davant de la pregunta es pot aprendre a partir de les experiències dels altres? i després de llegir el mòdul 3 de l’assignatura i els casos 2, 3 i 4 en material web, a més dels meus coneixements previs sobre el tema que se’m planteja i les meves idees establertes, i també mirant molts dels casos Kite responc rotundament amb un SÍ a la pregunta!
A totes aquestes investigacions, al mateix temps hem tingut un espai on amb els companys de l’aula hem compartit moltes experiències conegudes, ja sigui perquè cadascú ho ha dut a terme personalment o coneix algun company que ho ha fet; així que entre tots hem après!!
Totes les idees m’han fet veure que els alumnes poden impulsar un canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones.
Es diu que l’home és l’ únic animal que està capacitat per aprendre de les experiències dels altres, n’està demostrat.
A continuació exposaré el meu cas particular amb l’argumentació que comporta per a què estiguem parlant d’un aprenentatge significatiu, i explicaré de quina manera els models de les experiències poden contribuir a l’aprenentatge.
| Resum del cas. Els estudiants aprenen sobre la salut, la nutrició i hàbits alimentaris elaborant un blog iniciat pel mestre, el qual hauran de desenvolupar, cercar informació i fer activitats que se’ls demanarà per part del professorat relacionades amb el tema. | ||
| Descripció de la situació. -Nivell d’aplicació: 6è de primària. -Unitats aplicables: medi natural social i cultural, llengua catalana, educació per al desenvolupament i la ciutadania, educació física. -Tecnologies utilitzades: blog, adreces web/ llista d’enllaços, excel. -Tipus d’escola: concertada. Compta amb aules des de la llar d’infants fins a batxiller, cicles formatius, PQPI. -Ubicació: en un barri de ponent de Tarragona (Bonavista). -Connectivitat: compta amb aules d’informàtica amb ordinadors connectats a la xarxa. -Ubicació dels recursos tecnològics: a les aules d’informàtica, des de casa. -La situació socioeconòmica dels participants: de nivell mitjà-baix. | Informació del mestre. -Experiència docent: 28 anys. -Experiència en TIC: les utilitza esporàdicamanet, encara que li agraden, però li costa atrevir-s’hi. A casa les fa servir a diari. -Grau de dificultat: poca. Els alumnes estan acostumats a fer treball amb l’ordinador. | |
| Detalls d’altres casos. Ø Tipus d’activitats planificades: recerca de diferents informacions i processament d’aquestes per a realitzar un blog, organització de la informació recollida, avaluar la informació, ser autònoms, responsables i creatius, estimular l’entorn de treball col·laboratiu, desenvolupar hàbits d’esforç, confiança, iniciativa personal, interès, creació de treball centrat en l’alumne. Ø Nivell d’aprenentatge: s’espera l’adquisició de la metodologia necessària per a fer ús del blog (blogger, internet, webs), aprendre a fer bon ús de la xarxa, saber com es cerca la informació, fer ús de l’excel, redacció de textos argumentatius. Ø Tipus d’activitat: aplicació de les TIC. Ø Tecnologies utilitzades: blog, pàgines web/llista d’enllaços, eina ofimàtica:excel, cerca per internet (youtube). Ø Raó d’ús de la tecnologia: L’educació per la salut no és una àrea de coneixements recollida com a tal en els dissenys curriculars. La seva metodologia s’ha d’integrar en el currículum en les diverses àrees, en el currículum transversal i en el projecte educatiu de centre i ha de ser didàctica i participativa, centrada en el nen, els seus interessos, les seves necessitats i la seva edat de maduresa. La contribució de l’escola en la prevenció i promoció de la salut és fonamental per la millora de la qualitat de vida i de l’entorn ambiental. El tractament interdisciplinari ha d’afavorir la construcció de coneixements significatius de tipus conceptual, procedimental i actitudinal. Per a treballar aquesta àrea creiem que es pot fer d’una manera més atractiva cap als estudiants i se’ls veurà més motivats en l’aprenentatge significatiu. Ø Naturalesa de les activitats: experimentar en diferents formats d’informació i saber triar aquella que és més útil, correcta, necessària, realització d’un blog, utilització de l’excel per a fer gràfics. Ø Dificultats trobades: Algun dia a l’hora de fer el projecte s’han trobat que la connexió a internet no ha funcionat o bé alguns dels ordinadors no han funcionat. El que sí els ha costat es fer la tria de les informacions més importants de tota la gran quantitat que havien recollit entre tots i algun tipus de problema al fer el comentari personal dins el blog. Ø Respostes a les dificultats: Fer alguna activitat grupal o individual en paper i canviar l’hora de fer el projecte per una altra. Ajudar-los a ser crítics i saber triar les informacions més necessàries. Orientar-los i ajudar-los a fer els passos necessaris per fer els comentaris. Ø Ajuda: no totes les assignatures les feia el mateix tutor, eren diversos mestres fent el projecte i sobretot el mestre d’informàtica. A més, es tenien en compte les orientacions del blogger. Ø El paper del mestre: d’orientador, de guia, facilitador, donar suport a l’alumne. Ø El paper de l’estudiant: l’estudiant té un paper actiu, d’investigador, selectiu, col·laboratiu amb els companys, d’aprenent, de saber aplicar i perfeccionar amb la pràctica. Ø Observacions: els alumnes realitzen l’activitat demanada amb il·lusió i estan orgullosos del seu esforç i els aprenentatges adquirits. Ø Avaluació de l’aprenentatge: mentre es van fer les activitats demanades pel professorat i el blog de la salut va avançant es van omplint unes rúbriques d’autoavaluació, a nivell individual i grupal. Es valoren individualment sabent com han treballat dins el grup i les aportacions que han fet, el que han donat pel treball i els altres també valoren a ells tot dient el que és millorable i el que els ha funcionat correctament. A més, l’observació directa del mestre vers els alumnes serveix per saber si n’ha tret profit, per veure l’esforç que hi ha posat, l’entusiame, la dedicació, etc... de cadascú. El blog en sí és una bona eina per poder avaluar el treball fet, d’una manera grupal. La correcció de les respostes donades a les preguntes que el mestre va generant dins el blog també serveix d’avaluació. | ||
| Història completa. Ø DE QUÈ VA LA HISTÒRIA? Davant de la obesitat infantil que ens trobem en les aules de C.Superior de la nostra escola i alhora haver de dur a terme un projecte interdisciplinari; encaminem la tria del tema cap la salut i s’intenta de treballar-ho de manera atractiva i on els aprenents en siguin els principals agents actius. Els estudiants aprenen sobre la salut, la nutrició i hàbits alimentaris mitjançant el desenvolupament d’un blog, la realització de gràfics amb l’ofimàtica: excel, la selecció d’informació via internet i les activitats que se’ls va proposant segons va avançant el blog. Ø ENTREVISTA COMPLETA: Entrevistadora: Hola José Miguel, bona tarda. Tindries una minutets per a què et faci unes preguntes sobre un treball que vas realitzar amb els teus alumnes el curs passat? Mestre: És clar que sí, compta amb mi! Entrevistadora: Sé que en el darrer curs vares utilitzar les TIC per fer un treball amb els teus alumnes que actualment encara se’n sent a parlar per l’escola, oi? Mestre: Doncs, és cert! Entrevistadora: Em pots explicar d’on neix la idea? Mestre: I tant! Mira...havíem d’haver de fer un projecte interdisciplinari a l’escola Joan XXIII de Bonavista i amb l’equip de mestres del cicle superior, ens van engrescar per fer algun tipus d’activitat que motivés als nostres alumnes. Ells, una mica orientats i ja que alguns presenten problemes amb l’obesitat, van triar el tema de la salut, els hàbits alimentaris i la nutrició. Vam treballar amb les TIC per innovar una mica i fer activitats diferents de les que sempre acabes fent amb els llibres. Entrevistadora: Quants anys fa que estàs treballant de mestre? Mestre: ufff, des de...bé 28 anys! Entrevistadora: Utilitzes sovint les TIC amb els teus alumnes? Mestre: Et seré sincer, doncs...em costa una mica. Ho faig esporàdicament amb aplicacions que ens facilita l’edu365, el clic, fent gràfics amb l’excel, amb el climograma i poca cosa més. Des de casa sovint utilitzo l’ordinador, però amb els alumnes em costa més per haver-me de desplaçar a l’aula TIC i aquesta potser està ocupada, l’enrenou que suposa, a vegades la xarxa no funciona... El que sí els demano és que des de casa cerquin informació sobre algun tema que treballem a la classe. Entrevistadora: Què pretenies aconseguir amb l’activitat? Mestre: Primerament que els fos atractiva, que els interessés, que aprenguin d’una manera diferent i motivadora per a ells i per a mi. Seguidament que en treiessin profit i n’aprenguessin. Entrevistadora: Em pots explicar una mica en què consistia l’activitat? Mestre: Se’ls donava un blog iniciat i ells eren els protagonistes d’omplir-lo amb les nostres orientacions. Havien de buscar pàgines web interessants, vídeos al youtube, debatre’ls i penjar-los, omplir enquestes que després en feien gràfics amb l’excel, incloure comentaris a alguna pàgina web o bé a preguntes que es feien, mirar vídeos i contestar preguntes, fer un gràfic de les pulsacions que tenien en repòs, immediatament després de córrer i al poc d’aturar-se, saber triar l’alimentació correcta segons les indicacions que se’ls demanava, donar de menjar als peixos que hi havia a la pàgina. Treballaven en grup, individualment, en parelles (cooperativament). Entrevistadora: Als alumnes els va motivar la idea? Mestre: Sí, molt. Van xalar, s’ho van passar bé, tenien ganes de seguir treballant d’aquesta manera. L’estona que hi dedicaven al projecte el se’ls s ràpidament. Entrevsitadora: Com pots assegurar que els teus alumnes van aprendre? Mestre: Segur que van aprendre, són de l’era visual i tecnològica i se’ls queda tot molt més si treballen experimentant ells mateixos. Entrevistadora: Com els vas avaluar? Mestre: Mitjançant les preguntes que anàvem fent-los en el blog, amb unes rúbriques, amb l’elaboració dels gràfics, del treball individual, en parella i en grup i observant-los directament. Entrevistadora: Quines dificultats vas trobar quan feies l’activitat? Mestres: A vegades anàvem a la sala dels ordinadors i no funcionaven o bé alguns d’ells no s’engegaven. Alguns alumnes no sabien introduir comentaris. Entrevistadora: Quines estratègies utilitzaves per resoldre les dificultats? Mestre: Com que teníem activitats que s’havien de fer amb paper i llapis optàvem per aquestes, sense treure el treball de les TIC, ja que el canviàvem d’hora o bé treballaven en parelles. Se’ls ajudava a entendre com s’havien de fer els comentaris. Entrevistadora: T’ha resultat satisfactòria l’activitat? Mestre: Sí! et venen ganes de fer més treballs d’aquesta manera amb il·lusió per veure com els teus alumnes estan més receptius. Entrevistadora: Com valores l’experiència? Mestre: Molt positiva! Entrevistadora: Aconselles aquesta manera de treballar a altres companys? Mestre: Naturalment i ja els ho he explicat a tots! Entrevistadora: Tens intenció de repetir-la? Mestre: Tinc desig de fer-ho més sovint, de moment ja hi estem pensant per treballar el projecte d’aquest any, els romans!! Entrevistadora: Moltíssimes gràcies, José Miguel per l’estona i la dedicació que m’has ofert. Mestre: De res, Susanna, ja saps que aquí estic per al que necessitis. Entrevistadora: Gràcies!!! |
He escollit aquest cas perquè parteix d’un problema dels mateixos alumnes, el qual es resol mitjançant les TIC, una manera diferent de treball, motivadora i engrescadora, en un context real i d’una manera estructurada, tant la història com les tasques a realitzar; aquestes porten un treball previ per part del professorat i un treball positiu per part de l’alumnat. He exposat el meu cas seguint els passos dels casos kite.
Hi ha hagut molts companys que han exposat els seus casos on cadascú ha explicat les situacions o experiències detallant el que han treballat, han anotant el que es volia aconseguir, els entrebancs que han trobat, com els han solucionat, el que s’esperava dels seus alumnes... han seguit una estructura , un ordre per poder explicar el cas. Aquesta estructura ajuda a poder entendre el cas de manera organitzada i és de fàcil utilització per a cercar informació concreta i així poder anar al que més ens interessa; ens han estat molt útils els models dels casos kite.
A l’hora d’anar llegint tots els casos dels companys i sobretot la gran quantitat de casos kite, me n’he adonat de la diversitat de problemes que sorgeixen a l’aula, de la infinitat de maneres de resoldre els problemes, moltes d’aquestes serveixen per a treballar casos diferents i d’altres els casos s’assemblen molt i es solucionen de diferents maneres, he vist que hi ha diferents maneres d’utilitzar les TIC (internet per cercar informació, fer power points, fer climogrames, simplement per aprendre jugant, per ajudar a fer la revista de l’escola, per a treballar els sentiments i emocions, per a treballar amb l’art, utilitzant tècniques alternatives i augmentatives per a l’escriptura, per a utilitzar el photostory, per utilitzar la pantalla tàctil, fer l’escola autosuficient ...), amb tot aquesta quantitat de maneres de treballar les TIC es poden utilitzar en totes les àrees que impartim a l’escola, sense deixar-ne ni una! per tant ens dóna moltes possibilitats per ajudar als nostres alumnes.
He pogut copsar que el fet de fer l’entrevista al mestre o conductor de l’activitat et fa veure la realitat del cas, te l’organitza, en treus el que en vols saber, et fa sentir més proper al cas, pots saber-ne moltes coses i acabes veient el bé que s’ho ha passat i el profit que n’ha tret, tant ell com els seus alumnes, i llegint-les pots veure si l’aprenentatge que s’ha dut a terme és significatiu, que és l’aprenentatge que ens interessa a hores d’ara.
Un aprenentatge significatiu és aquell que compta amb un contingut potencialment significatiu, és a dir, que té una significativitat lògica: no ha de ser ni confús ni arbitrari, i una significativitat psicològica: a l’estructura psicològica de l’alumne hi ha d’haver elements pertinents i relacionables. A més, l’alumne ha d’estar amb una actitud favorable per l’aprenentatge, cal dir que ha d’estar motivat per poder relacionar el que aprèn amb el que sap.
L’alumne com a constructor del seu propi coneixement posseeix una estructura conceptual i és quan la relaciona amb els conceptes amb els ha d’aprendre que sorgeix l’aprenentatge significatiu, sempre hi quan aquest sigui receptiu i col·labori en aquest procés. Diem que construeix nous coneixements a partir de coneixements previs, ja adquirits perquè ell vol i hi està interessat. L’aprenentatge significatiu es construeix al relacionar els conceptes que en són nous amb els quals ja ha adquirit i amb l’experiència.
Podem dir que l’alumne aprèn quan ell hi posa interès i les tasques mostren unes relacions congruents.
En el meu cas puc dir que els alumnes de 6è de primària del curs passat van poder gaudir d’un aprenentatge significatiu, ja que aquest compta amb unes premisses, i el treball dut a terme les té en compte i a més jo he pogut aprofitar aquesta tasca amb l’ajuda del tutor que molt encantat em va ensenyar i explicar tot el que havien fet els seus alumnes en el projecte de la salut. Puc dir, que han estat unes estones molt enriquidores, per les dues bandes, una per a ell perquè veia que realment se li reconeixia una feina d’alguna manera i una altra per a mi, per tenir companys que t’expliquin que s’ho passen bé amb la seva feina i que a més es veu el profit que en treuen els alumnes, és fascinant!
Quan algú té coneixements emmagatzemats a la memòria en forma d’històries les pot compartir a altres persones, això farà enriquir tant a ella com als altres.
L’aprenentatge significatiu és la clau d’aquest treball. Els alumnes són actius en el procés d’E-A, els objectius i continguts han d’anar enfocats cap a poder satisfer les necessitats d’ells, els quals han d’estar motivats per a l’aprenentatge; per això podem pensar en partir d’un model constructivista de l’aprenentatge , constructivisme, segons Jonassen Peck i Wilson, 1999) aquest parteix de:
Ø el coneixement es construeix,
Ø la realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment,
Ø hi ha múltiples perspectives del món,
Ø el coneixement es construeix a partir de les interaccions amb el medi ambient,
Ø el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants,
Ø el coneixement no es pot transmetre,
Ø la construcció del coneixement s’estimula per la qüestió de necessitat o desig de saber,
Ø el significat es negocia de forma social,
Ø el significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem i
Ø no tot el significat es crea de la mateixa manera.
Si acceptem totes aquestes premisses, es produeix un canvi en el procés d’educar als estudiants. Per a què l’aprenentatge sigui significatiu ha de ser:
Ø actiu
Ø constructiu
Ø col·laboratiu
Ø intencional
Ø conversacional
Ø contextualitzat
Ø reflexiu
Observarem si el treball fet amb els alumnes de 6è de primària de l’escola Joan XXIII de Bonavista compleix aquests principis:
Primerament dir que es parteix dels coneixements previs dels nostres alumnes i a poc a poc van ampliant i/o canviant-los per poder construir noves i més complexes estructures mentals.
Direm que els alumnes van estar molt d’acord de poder treballar amb les TIC a l’escola. No els va faltar la motivació i l’interès. Una mica encaminats, però ells són els qui varen triar el tema: la salut, perquè és un problema que tenen, que s’hi veuen involucrats, llavors podem dir que n’estan encara més motivats.
Els alumnes es van comprometre en treballar de valent en el projecte utilitzant les indicacions del tutor i essent ells mateixos els productors de les seves creacions, per mitjà de les TIC, de les seves pròpies valoracions, recerques, etc... estaríem parlant d’una de les qualitats de l’aprenentatge significatiu: ser actiu.
Els estudiants adapten noves idees a un coneixement previ (equilibrament) per donar sentit o donar significat o reconciliar una discrepància. Amb el treball del blog que van construint els nostres alumnes els suposa afegir nous coneixements al seu previ, van aprenent mentre van treballant amb les lectures de les pàgines web, amb la visualització de diferents vídeos, contestant a les preguntes que se’ls fa, etc... diem que els alumnes avancen segons les seves possibilitats i al seu ritme. Cadascú aprofita els recursos que ofereix el blog per anar construint el seu propi aprenentatge. Depenent de la demanda que en van fent els alumnes es van adaptant els recursos. Estaríem parlant d’una altra qualitat de l’aprenentatge significatiu: ser constructiu.
Els alumnes treballen aprofitant les habilitats de la resta de companys i comparteixen el que en saben tot fent construcció de coneixement. Aprofitar les TIC per a l’aprenentatge suposa que aquest sigui més motivador, que comptin amb més recursos i que puguin arribar a trobar el que necessiten mitjançant diverses vies (webs, ajudes del mestre, youtube, lectures de textos interessants, debats, aportacions personals, etc...) així en fan un treball col·laboratiu, una altra qualitat de l’aprenentatge significatiu.
Els aprenents intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional. Estem parlant del treball d’un blog amb una finalitat que ells mateixos en són conscients, tenen un problema i busquen informacions amb la finalitat de poder arribar a solucionar la seva obesitat, a saber-ne més sobre la salut, què necessiten per fer dietes equilibrades, quines són les causes de les càries, l’exercici físic, etc...i a més saber treballar amb les TIC i aprendre a moure’s pel blog. Podem dir que aquest treball compleix la premisa de ser intencional.
El fet de treballar amb el blog i fer comentaris en ell, llegir les dels companys, afegir-hi la seva, haver de fer recerques, d’anotar informacions, de comentar entre ells, de fer reflexions, de treballar en parelles, grups, etc de saber que altres companys estan en les mateixes condicions que ells mateixos, en situacions semblants els fa sentir més segurs i més receptius i entre tots s’acompanyen en el procés d’E-A. Així, doncs, diem que l’aprenentatge significatiu compta amb ser conversacional , ja que aprendre és inherentment un procés social, dialògic, on els aprenents són els que més se’n beneficien del fet de pertànyer a comunitats en què es construeix el coneixement.
Treballar la salut ofereix una activitat d’aprenentatge inserida en el món real, es realitza el treball sempre pensant en tasques que siguin significatives del món mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en un problema o cas i en aquesta ocasió és proper a ells mateixos. Podem dir que es tracta d’un treball contextualitzat.
El blog que van treballant els alumnes va canviant, va variant, es va ampliant a mesura que avancen en els seus aprenentatges, ha estat tot un treball valuós on ells han treballat de manera constant i amb il·lusió, en cap moment se’ls ha vist cansats, desmotivats, tot al contrari. Finalment, es fa una reflexió sobre els processos del treball dut a terme en tot el període del projecte sobre la salut i es posa en comú tot el que han anat aprenent, han reflexionat sobre els canvis conceptuals que han anat interioritzant i quines són les decisions que poden prendre a partir d’ara després de tot el treball profund que han arribat a fer. Direm que comptem amb un aprenentatge significatiu que compleix la premisa de ser reflexiu.
Els docents han d’intentar buscar la motivació dels seus alumnes per aconseguir unes habilitats, tècniques, aprenentatges, actituds i hàbits que puguin ajudar a aconseguir, amb èxit, el procés d’E-A que ell s’ha planificat. Ens ha tocat viure en una societat envoltada de tecnologies, on els alumnes estan sensibilitzats en aquestes matèries; el mestre cal que aprofiti la motivació que duen els seus alumnes vers les TIC, i sabent, reconeixent i acompanyant en les seves possibilitats, pot incloure l’ús d’aquestes per a poder ajudar en els aprenentatges que adquiriran els alumnes.
Primerament dir que m’ha agradat molt poder compartir experiències que enriqueixen a un mateix i als altres. Valoro molt positivament el fet de poder fer aquest intercanvi d’experiències. Moltes vegades et trobes amb persones que els costa compartir, i no expliquen als altres el que saben; però en aquesta assignatura hem pogut experimentar-ho tot al revés. Per altra banda, hem creat un clima de treball en grup que com a futurs psicopedagogs ens servirà aquest aprenentatge aconseguit.
Puc dir que he descobert moltes coses, desconegudes per a mi fins a hores d’ara, he pogut copsar quina infinitat d’activitats es poden dur a terme a l’aula amb els nostres alumnes d’una manera engrescadora, motivadora, de poder fer un treball en grup, cooperatiu...tot això en benefici dels nostres educants.
Després d’haver llegit els casos kite, una excel·lent iniciativa educativa amb l’aplicació de la informàtica. Kite és una base de dades que organitza i classifica tota mena d’experiències educatives d’una manera molt senzilla i clara. La recerca d’activitats està ben explicada a la pàgina principal; pot ser per paraules (keyboard), accedint tota la base de dades (browsing), introduint les característiques contextuals dels casos que cerquen (supersearch) o introduint el número del cas que vols cercar, i la seva estructura, una fitxa d’activitat i una entrevista a l’autor al voltant d’aquesta, ens facilita la comprensió i la lectura d’aquestes experiències. He pogut observar que hi ha diversitat de problemes experimentats que es resolen en els casos; i tot aquesta base de dades fa que poguem comptar amb una extraordinària ajuda per al nostre treball diari.
Observar quins camins han seguit altres persones i quin resultats han obtingut ajuda a millorar la resolució de problemes que ens puguin succeir (Hernández-Serrano i Jonassen).
A l’hora d’haver d’escollir un cas kite en decanto pel http://kite.missouri.edu/jkite/superresult.jsp?caseid=1120G per diverses raons: es tracta de treballar amb alumnes de primària a la unitat de medi, i la salut, i aquesta m’agrada. És un cas que s’aproxima a la meva realitat: seguir utilitzant els llibres, la biblioteca i a més incorporar les noves tecnologies i fer-ne comparacions: fer recerques per internet, utilitzar el document word, fer la presentació del treball en powerpoint, a més, es veu la motivació i l’interès que hi posen els alumnes, on s’aprofita el treball en grup, cooperatiu, cadascú hi posa el seu gra de sorra i entre tots acaben fent un aprenentatge significatiu sobre el cos i els seus aparells. També em sembla correcte que s’allargui l’activitat perquè els alumnes ho demanen i ho necessiten i així es va aprenent al seu ritme. Cal respectar el seu treball, interès, motivació i així en treuran més profit. Cal potenciar l’ús de les noves tecnologies i fomentar maneres de buscar informacions, de tenir altres recursos per aprendre, aquests com més expressius, més vistosos i més motivadors siguin contribuiran millor a un bon aprenentatge.
Havent llegit els casos exposats pels companys de l’aula en trio un de desconegut per mi: el treball en les aules autosuficients del qual ens parla la Jordina Palau. Ens explica un mètode d’immersió i d’integració de les TIC en el procés d’E-A on tres aules d’una escola estan equipades amb Tablet PC i amb la qual els alumnes en són els protagonistes dels processos; els mestres els guien, orienten. A tot això, cal dir que en aquesta escola d’Ariño han apartat l’ús dels llibres.
Una proposta que em fa pensar bastant, doncs, fins ara sempre he estat seguidora afèrrima dels llibres de text i encara discrepo una mica que se’ls deixi de banda, perquè crec que totes les alternatives que conec fins al moment no m’acaben de convèncer (llibres digitals amb l’ús de l’ordinador exclusivament, treballar per projectes), però aquest cas que ens presenta la Jordina, que està molt ben argumentat i se’ns dóna molts detalls del treball que suposa l’aula autosuficient; això potser em fa canviar una mica d’opinió. Pot ser una bona alternativa al llibre. A més, sembla un treball ferm amb la utilització de les eines tecnològiques i amb gent experta en el tema. De totes maneres, sempre penso que darrera de tot aquest treball hi ha d’haver una formació del docent i un treball conjunt del professorat per anar tots a una i avançar en la mateixa direcció.
Els dos casos que he triat mantenen una estructura que compleix els set principis anomenats anteriorment per a què l’alumne en pugui fer un aprenentatge significatiu. Les dues eren ben bé diferents des del punt de vista de l´ús del llibre. De les històries se n’aprèn; tots els humans recordem en forma d’històries. Puc dir, que personalment aquests casos i la PAC en general m’ha ajudat molt a llençar-me a treballar amb els alumnes amb les TIC, i a més a animar als companys del cicle a fer-ho conjuntament! Sé que l’un motiva a l’altre i així és com s’inicia la tasca, que és el que realment ha passat en aquesta assignatura.
En els dos casos les tasques estan relacionades de manera congruent i el subjecte fa el pas per aprendre-les, no es forçat, al contrari se’l veu motivat.
A més, per aconseguir un bon treball amb l’alumnat cal comptar amb una bona programació i una planificació de les activitats, tot havent fet una reflexió i un treball previ per part dels mestres, fer un treball o demanar de fer-lo sense una organització dificultarà el poder aconseguir un aprenentatge significatiu.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.
Se’ns dóna l’oportunitat d’ampliar la PAC, de manera voluntària, amb l’explicació de dues activitats que segueixin el RBC (Raonament Basat en Casos).
- Es tracta d’un cas real i que s’ha realitzat amb alumnes de sisè de primària i se’ls demana treballar l’aparell digestiu mitjançant una webquest. El treball proposat és col·laboratiu, en grups de tres persones on han de començar fent un mural sobre l’aparell digestiu, amb ajuda de diferents adreces web que se’ls facilita en la webquest. El segon pas és fer una presentació amb el processador de textos (word o open office) o bé una presentació en powerpoint sobre el recorregut que fa l’aliment des de que entra a la boca fins que en surt. La tercera activitat és contestar una pregunta. S’acaba el treball amb l’autoavaluació mitjançant una rúbrica de col·laboració, que la trobo encertadíssima.
L’adreça de la webquest treballada és la següent: http://webquest.xtec.cat/httpdocs/digestiu/index.htm
El treball que fan els alumnes compta amb els principis per a ser un aprenentatge significatiu, on els alumnes aprenen d’una manera motivadora, i fa que la tasca a realitzar sigui més engrescadora i s’ho prenguin amb més entusiame.
- En el cas de treball amb les TIC en l’àmbit de formació d’adults puc explicar una experiència pròpia. Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de fer de dinamitzadora lingüística en el centre dels meus fills, dins del pla d’entorn “Fem plans”. Primerament vaig rebre una formació i després vaig passar a poder executar el curs a mares nouvingudes. El treball que fèiem era molt de tipus oral i visual. Per això, i que no solament treballéssim amb la meva explicació, vaig afegir al curs el treball interessantíssim que ha creat l’equip de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) http://www.xtec.cat/lic/entorn/ on amb pàgines web ens ofereixen multitud d’exercicis atractius, tals com: http://www.edu.365.co/cat/eso/muts/catala/vinccles/vincles1/index.htm que va molt bé per a escoltar, repetir, dir, treballar i aprendre mitjançant les TIC. Una altra adreça que vaig utilitzar era:http://www.edu365.cat/primaria/acollida/lamines/mercat/index.html, on visualitzaven un vídeo i a partir de làmines es treballava molt bé el vocabulari, les paraules, les frases, el diàleg. Altres treballs que vàrem fer van ser molts jocs, gravacions de vídeo, etc...va ser una experiència molt enriquidora, ja que treballava amb gent agraïda i que assistia a les classes amb interès i motivació.
Ø Amb tot aquest treball anaven fent un aprenentatge significatiu, doncs cada setmana t’anaven dient elles mateixes què és el que havien après i com ho havien utilitzat en la vida diària.
Ø Els objectius que es pretenien era sensibilitzar a l’alumnat, explicar els nous recursos que se’ls proporcionava i voler aconseguir fer un ús de la llengua catalana amb un objectiu funcional, conèixer un espai basat en les TIC, i utilitzar les TIC per expressar-se i comunicar-se amb la llengua catalana com a eix vehicular de la comunicació.
Ø Puc dir que va ser un espai per a l’intercanvi personal i un aprenentatge de la llengua catalana d’una manera motivadora.
He de dir que fins a hores d’ara no havia sentit mai a parlar dels casos kite, quan vaig llegir el treball a fer em va agafar de tot, vaig pensar: sóc dona morta, com me’n sortiré de tot aquest enrenou? Doncs, temps al temps i... puc estar contenta del que he après i del que m’han fet aprendre els companys de l’aula i del que hem arribat a compartir. També puc dir que he dedicat molt de temps buscant, remenant, llegint, rellegint espais, casos, mòduls, i més..., però també puc dir que ha estat un temps invertit amb un benefici propi i ...seguint amb l’assignatura m’ha ajudat a fer un canvi conceptual sobre el concepte que en tenia de les TIC i l’aprenentatge a l’escola tot podent-lo fer més significatiu.
Penso que les experiències aportades són molt enriquidores, interessants i afirmo que he après dels companys i els seus casos, tot acceptant que els models d’històries o casos són una bona eina per aprendre.
El treball individual no fa aprendre als altres, et quedes tu amb el teu saber i la teva experiència, en canvi el fet d’exposar, de compartir, de reflexionar, de fer un treball conjunt fa que uns aprenguin dels altres i els altres d’aquests.
Veig ara, els models d’experiències com una font d’informació de gran ajuda en la nostra tasca diària per tal de continuar contribuint al plantejament constructivista que pretenen per als nostres alumnes.
Cal saber que és important per a la comprensió tot allò que nosaltres recordem en forma d’històries, el que hem dit fins ara, RBC, o mitjà de raonament basat en casos, on quan estem davant d’una situació nova l’analitzem i la comparem amb altres situacions ja experimentades.
Puc assegurar que aquesta PAC m’ha fer reflexionar sobre el treball que faig a diari amb els meus alumnes. A l’escola treballem molt amb el llibre i no estem massa acostumats a utilitzar les TIC, a no ser que sigui a l’hora d’informàtica. El fet d’haver-me de posar a pensar una activitat on s’utilitzin les TIC, de buscar, remenar per l’escola alguna tasca d’aquest tipus m’ha fet veure que no és tan complicat i sobretot que els alumnes aprenen amb més motivació, amb més ganes, il·lusió, més de pressa, al seu ritme, etc...i amb els dies en els quals estem vivint, on cada vegada l’alumne li costa estar més estona assegut escoltant una llarga explicació de la mestra...val la pena aprofitar l’oportunitat que ens ofereix el treball de les TIC a l’aula!!
Finalment, dir que espero que tot aquest treball em serveixi per canviar el xip que tinc actualment sobre el treball a l’aula amb els alumnes i animar als companys a què facin el mateix. També esperar que el treball exposat en aquesta PAC serveixi a algú com a mi m’han servit d’altres.
Resumint, construir models d’experiències és una activitat constructivista que pot portar a un aprenentatge i que pot rebre el suport de la tecnologia. Així, doncs quan es doni el cas de trobar-se en una nova situació, aquestes experiències ens ajudaran a resoldre el nou problema a través de l’aplicació d’allò que vam aprendre en aquella experiència; només em cal dir: ÀNIMS!!!!
BIBLIOGRAFIA.
Casos exposats pels companys de l’aula.
Document d’autoavaluació enviat per la consultora al tauler.
Jonassen, D. “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista”. UOC. Barcelona.
Material web: Les TIC del coneixement, casos 2, 3, 4.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada