Un canvi conceptual que he experimentat en la meva vida ha estat el concepte que jo tenia d’educar als fills, creia que era una procediment més fàcil, manejable, portable, sense masses complicacions, que els nens serien més obedients, més receptius, més comprensibles, menys absorbents, menys revindicatius, etc...Tenia el concepte de què jo vaig ser una nena “fàcil” pels meus pares i potser no va ser així. Ara em trobo que amb els nostres fills el fet de ser pares i haver-los d’educar no és tant senzill com ens esperàvem; potser tampoc és tan complicat com nosaltres ens ho fem, sovint penso que cal acceptar el que tenim que no és tan dolent i molt millor que altres, acompanyar-los en el seu creixement, estimar-los, motivar-los, felicitar-los i estar per ells!!!!!! Els resultats de tot aquesta acompanyament ja vindrà i ens recompensarà tota la feina que hem fet i farem amb ells.
Algú de vosaltres opina el mateix o en té una altra visió??
Seguim comentant!
una abraçada.
Susanna
Susanna,
ResponEliminaEstic molt d'acord amb tu en que la tasca d'educar és molt difícil però alhora és molt gratificant. Encara no soc mare pero si mestra d'infantil i a la meva escola els pares dels meus alumnes entren a l'aula en les entrades i en les sortides i en aquestes estones em pregunten molts dubtes que tenen sobre com educar als seus fills, com marcar bé els límits, com saber que no els estan prenent el pél...
La meva experiència em demostra diàriament que donar consells pedagògics als pares és ben fàcil però el més complicat és aplicar-los. Crec que el ritme que portem també és un element en contra perquè segur que si tinguessim més temps per estar amb ells no ens atablariem tant quan les seves conductes no són les que esperem en aquell moment.
El més important és implicar-se i intentar fer-ho el millor possible, sense presses ni angoixes. Amb paciència i amor tot acabarà sortint i d'aquesta experiència d'educar aprenem tots: pares, fills i professors!
M'ha agradat que compartissis el teu canvi conceptual amb nosaltres :) Espero no haver-te aburrit amb el meu rotllo.
Susana
Hola Susana,
ResponEliminamoltes gràcies pel comentari i dir-te que tens tota la raó del món, com a mestra dones els teus consells pedagògics, llavors a casa fan el que volen o creuen, per ells, millor.
Per altra banda, sé que si poses unes bones bases des d'un inici en treus fruits, tard a d'hora, però a vegades vols que les coses vagin més ràpides del que van i et desesperes; però... comparteixo amb tu que l'amor i els límits són les bases d'un bon educador, tant com a pare que com a mestre.
una abraçada i seguim en contacte.
Susanna