Aportacions al debat

Les aportacions al debat han dues d'elles seguint el fil del LEÓN DORMILÓN i són les següents:

1.- Seguint amb la conversa de la Clara i contradient-me una mica crec que els seguidors del CEPAS (Centres per a l’autonomia i el desenvolupament humà), a més,  busquen un equilibri entre la dependència social i l’autonomia individual, que el que els és propi, el local és el que té valor, busquen els espais per créixer d’acord amb la seva naturalesa, sense directivitat, comparteixen el que saben...amb això volen i argumenten que tenen més salut física i emocional, que són més feliços i ja els està bé ser així.

Rebeca  Wild en el vídeo dóna explicacions teòriques sobre la seva filosofia de vida en els CEPA; els infants no són considerats alumnes, són uns més de la comunitat de vida.  En el CEPA poden moure’s lliurament pels seus espais, interactuant amb els materials, amb l’única condició que quan ho fan han de desenvolupar alguna activitat que segueixi un procés, i que quan acabin deixin l’espai d’activitat de la mateix manera com se l’han trobat, ordenat i polit. Ells fan la seva política de l’educació, amb la qual no es lliguen per a res a la tecnologia es veuen les famílies sense televisor a casa seva, ni usen cap eina digital i com a contarpartida es basen en què els  pares i mares participen dues vegades per setmana en reunions per a compartir inquietuds i aprendre dels materials que se’n fan ús.

Resumint aquest argument, penso que actualment aquesta iniciativa educativa alternativa els funciona i ja fa 30 anys que es desenvolupa. Podrien incloure, les noves tecnologies en la seva política educativa, si els seus interessos socials ho volguessin; però fins a hores d’ara no s’hi han volgut involucrar. Amb tot i això cal pensar que poden córrer el risc de la "bretxa digital", però ells ja se senten feliços tal i com estan.

2.- Seguim amb la ideologia dels CEPA i recolzant a l’Olga i en contra de la Cristina en les seves exposicions. 
En el vídeo cau la pregunta: quina és la clau per no perdre el món cultural que amença la integritat personal i cultural??? Doncs, la resposta la tenen ells mateixos, seguir com són, és a dir com ells volen ser: ser feliços, reforçar els llaços socials, deixar de banda la tecnología, el món tecnològic.
Segons l’article de Domènech, M i Tirado, F.J “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia” molt bé ens ho diu: són les transformacions socials una simple conseqüència dels desenvolupaments tecnològics o al contrari, aquests no són més que respostes a les necessitats socials? Llegint aquestes preguntes i tenint en compte una posició sociodeterminista veig que en el CEPA el que importa no és la tecnologia mateixa, sinó el sistema social o cultural  dins aquestes organitzacions. Els seus interessos socials marquen i guien el desplegament i desenvolupament de les innovacions tecnològiques, que en aquest cas són minses o quasi bé nules.

A més es curiós, però aquests dies solament llegiexo notícies als diaris sobre la tecnologia i l’educació i escolto debats de ràdio sobre la mateixa temàtica!! S’està veient i es va sabent que la tecnologia no és tan bona per a la salut. En aquest sentit recolzo a l’Olga en la seva aportació que també en parla de la salut. Alguns articles triats per a corraborar-ho en són els següents:
http://antenas-peligro-movil.espacioblog.com/post/2011/09/30/arranca-campa-a-escuela-sin-wifi
http://antenas-peligro-movil.espacioblog.com/
http://vodpod.com/watch/5402349-ampa-de-lescola-de-garrigs-evitar-els-efectes-nocius-del-wi-fi-a-lescola

Concluent, l’important per a la vida és sentir-te estimat, estimar, conviure, dialogar, sentir-te útil, i moltes altres accions que penso que amb la tecnologia es van allunyant una mica, doncs, sabem perfectament que l’ús mal fet de molts aparells tecnològics (ordinadors, joc de WI, telèfon mòbil, MP3, MP4, xarxes socials, etc...) poder desenvolupar addiccions, dependències, violències, agressivitats, tancaments en un mateix i a més també veiem que en són perillosos per a la salut. Així, doncs, els CEPA no cauen en aquests errors que ens comporta la tecnologia, que potser a vegades solament és quan se’n fa un mal ús, però ells ja no en tenen, senzillament, així tenen més bona salut i més felicitat.

Per als que encara no ho heu fet us animo a veure el vídeo:
http://www.vimeo.com/4353733 i també http://www.vimeo.com/4355389

I la tercera aportació ha estat seguint el fil d'APRENDRE FENT:
“Feu-me partícep d’alguna cosa i llavors aprendre”. 
 
Estic totalment d’acord amb la Raquel i  em Ruben i segueixo opinant amb el que ens afirma Roger Schank, et fas un expert en alguna cosa, en alguna tècnica quan la fas una i altra vegada, a base de repetir-ho i experimentar-ho. Les escoles no estan orientades en aquesta vessant i la clau del canvi estaria en el sistema, com ens diu Schank. L’ordinador ens podria servir com  una ajuda, sempre i quan proporcioni experiències.

Per tant, les escoles haurien d’ajudar a l’alumne a adonar-se d’allò que està aprenent i donar-li un ventall d’ofertes on ell  pugui triar allò que més el motivi i li agradi  i poder usar la seva comprensió per a resoldre problemes de la vida quotidiana. Per això caldrà utilitzar la tecnologia d’una manera productiva per a poder promoure un aprenentatge significatiu per als estudiants.